No em deixa satisfet
La resposta de Quaderns a tot l’embolic de les classificacions no m’ha deixat massa satisfet. Cal dir que han identificat molt bé els tres punts de crítica que els feia, en repassaré les respostes un a un.
Per què serveix?
Quan jo pregunto “per què serveix?” em responen “per conèixer el que hi ha”. Podria ser una bona resposta per algú tan curiós com jo. Però no m’agrada. Us explico per què: hi ha molts criteris per classificar les coses. No té cap mena de sentit plantejar-se fer una classificació sense saber perquè la vols. A més, una classificació habitualment no serveix per a totes les aplicacions. El que entenc és que han dissenyat aquesta classificació perquè a dins de cada grup consideren que tots s’assemblen molt entre ells. Però com barregen categories que es basen en conceptes diferents? La majoria de categories estan basades en la temàtica, però n’hi ha segons el mitjà del que es publica (multimèdia) o qui fa el bloc (organitzacions). Això a mi no em satisfà gens. Com a mínim denota que estem en un domini difícilment categoritzable.
Una vegada més torno a repetir: si no saps per què la vols, com pots dissenyar una classificació? Quins criteris utilitzes?
Que no em diguin que és LA classificació de la blogosfera. Que em diguin, si us plau, que és la classificació que els agrada per una sèrie d’interessos o preconcepcions que jo encara ignoro. O, més modestament, que és una classificació que han trobat on l’apartat miscèl·lania els ha quedat més buit de tots els intents que han fet.
Per què deu categories?
El meu comentari anava en la línia que el nombre de categories va directament relacionat per l’aplicació per les que es fa servir la classificació. Insisteixo en el mateix que deia abans: si el que vols és fer un directori, quina utilitat dividir tots els blocs en 10 grups? Els farà més fàcil de trobar que tots junts? Té alguna utilitat cercar simplement blocs “Personals”?
Marges d’error
Jo no dic que no hi hagi blocs amb veu pròpia i temàtica estable. Inclús admetré que n’hi ha que van com anell al dit a algunes de les categories que han dissenyat. Però també n’hi ha molts (massa, i aquí hi ha el problema) que no es classifiquen gens fàcilment. I davant aquests blocs es poden adoptar postures diferents (no classificar-los, una categoria comodí, etc…) i segons vulguis utilitzar aquesta classificació serà més apropiat decidir una cosa o una altra.
Per això jo deia que, si partíem de la premissa de fer un directori, l’únic directori útil és aquell que quan es troba un bloc que no sap on posar, llença l’enllaç a la paperera i se n’oblida per sempre. Perquè si jo busco blocs d’actualitat no vull trobar-m’hi un bloc que és allà perquè cap categoria li esqueia més, vull actualitat.
Si es tracta de fer anàlisi estadístic doncs es tracta de tenir en compte l’error en el càlcul d’errors final. Diguem que quan analitzes pots dels blocs de la categoria d’actualitat, has d’assumir que tens un domini amb un error que potser ronda el 40% (o el valor que es calculi però jo imagino que serà alt). Algun estadístic em dirà si això pot acabar bé….
Esforç humà
Em quedava una altra crítica, que no vaig fer l’altre dia i que la va comentar un amic: compensa la utilitat que pugui tenir una classificació l’esforç humà que costa, no només dissenyar-la i mantenir-la?
“pajillades” intuïtives
A banda de dubtar moltíssim de la utilitat i la possibilitat de fer una classificació mínimament satisfactòria, el que segur que sé és que, si aquesta classificació existís, difícilment es faria amb la primera solució intuïtiva que se’ns pugui acudir. Cal posar-se a classificar els blocs, provar diferents classificacions per adonar-se per on falla cadascuna i veure si tenen cap possibilitat o no.
Carolus Linnaeus
Per acabar, insisteixo en el mateix exemple del meu darrer post: vosaltres creieu que en Carolus Linnaeus (Linné pels amics) hauria ideat una classificació absolutament plana pels éssers vius si hagués tingut ordinadors que organitzessin la informació de forma multidimensional i n’acceleressin l’accés i, sobretot, ens presentessin de forma molt clara amb quins conceptes del món real organitzem i cerquem informació.
Les classificacions planes pertanyen, per a mi, al món del paper. I estem parlant de blocs.