Grans projectes i salts qualitatius
Faré cas a en Pere, que en sap molt de tot el relacionat amb la blogosfera i la societat xarxa, quan ens diu que és millor contestar al bloc propi que en comentaris i el contestaré aquí. Aquest comentari, però, és un contraexemple a la teva opinió, ja que de qualitat ben poca.
Un apunt minúscul al teu darrer escrit. Ja n’hem parlat cara a cara d’aquestes coses, però quan dius:
A veure quan Europa aprèn que els grans projectes no donen grans salts qualitatitus. Els salts qualitatius els aporten aquells frikis de l’universitat que no volen sortir del laboratori perquè estan emocionats amb un projecte que tothom creu que no té sentit.
No ets una mica massa taxatiu? Amb grans projectes a què et refereixes, només de recerca? Perquè hi ha projectes que potser no fan salts qualitatius per ells mateixos, però creen un “caldo de cultiu” que serveix per aconseguir-ho.
Quantes vegades les bones idees es queden en no res per manca de finançament per dur-los a terme? I no sempre són quatre duros.
Quan parlem d’Internet i programari moltes coses no necessiten molts i molts diners, només feina (i això són diners però pot ser també voluntarisme), però en d’altres coses fan falta diners. Produir qualsevol cosa física, per exemple, necessita molta inversió.
A les nostres empreses també els manca potser assumir una mica més de riscos empresarials, i llançar-se a la piscina, de tant en tant. Potser es durien a la pràctica més bones idees… i les empreses guanyarien més diners
De tota manera, com que imagino a què et refereixes (als projectes científics icona de cara a la galeria i a la premsa, a la repatriació de cervells científics perquè facin de gerents, feina per la qual no estan preparats, en institucions científiques que costen una burrada de diners, mentre els investigadors menys coneguts no tenen finançament), en el fons estic d’acord amb tu.