Manca d’ambició? Sucursalisme?
El sucursalisme que gastem els catalans a Internet em té ben preocupat. Imagino que és un tema de la cultura europea, perquè també ho veig a l’Internet hispànica, o castellano-parlant, o com vulgueu anomenar-la, i també a la francesa.
Tot plegat és una mescla de manca de confiança, potser, d’estar acostumats a dirigir-nos a un mercat interior, d’una cultura empresarial que no assumeix riscos - que vol recuperar les inversions massa ràpidament -, i deixa l’innovació per a l’Estat (el que ens explicava en Pere l’altre dia a propòsit de la controvertida relació de França amb Google crec que anava per aquí), de unes tecnologies de la informació que arriben tard i a preus exhorbitats, …
Resultat: que anem sobre segur, fem versions de coses que ja existeixen en català, perquè segur que en això no ens guanyen (està per veure, però bé) i ja estem contents.
Però la realitat és que nosaltres - els europeus en general - ho podríem fer molt millor, perquè formem part d’una cultura que no és la dominant a Internet, per la qual cosa segurament aconseguiríem crear productes que respectessin la manera de fer anglosaxona però fossin compatibles amb la nostra. Imagino, per exemple, que seríem més sensibles a temes com la internacionalització.
L’altre dia a bcnbits, per exemple, a propòsit de tot el problema de les classificacions que ha causat una certa pol·lèmica en els nostres blocs (amb descalificacions personals incloses) en Mor ens demanava passar a l’acció i estar-nos de ximpleries, i fer un directori utilitzant el concepte de les folksonomies, passant de taxonomies tradicionals.
La idea era classificar (o categoritzar, potser millor) la blogosfera catalana. Per què només la catalana? Ostres! Un cop et “curres” una aplicació doncs que serveixi per tot el món no? Que és una feinada i s’ha d’amortitzar. Una mica d’ambició! La única diferència serà traduir la interfície! I si a casa nostra només triomfen els productes que estan molt “fets de cares aquí” (que passa, i sobretot entre aquells catalans que només es miren el melic), doncs es fa una cara especial per la blogosfera catalana i llestos. Llavors ens queixarem, però és que ens limitem nosaltres mateixos! Ens contentem en “aguantar” i quan venen de fóra i ens treuen llavors ens queixem.
També em fa gràcia això de les blogosferes aïllades. Suposo que és perquè fa 4 dies que tinc bloc. Però, per què ens aïllem tant? Veig que és una complicat que, per exemple, jo em posi a fer trackbacks a blocs americans, espanyols o francesos i que serveixi de massa res. Llavors acabem traduint converses que ja s’han tingut als blogs americans, per exemple, però no hi participem. Estem a segona divisió. Però puc escriure en anglès, castellà o francès en el meu bloc. Per què no?
Ei, no em feu massa cas tampoc. Jo la deixo anar però tampoc em posaré a fer cap cosa d’aquestes ara… Ja tinc prou feina.