Nova cultura empresarial
De la resposta parcial que em fa Quaderns al seu bloc, només comentaré aquest paràgraf:
Doncs continua flipant, perquè la veritat és que no. I sí, et perds alguna cosa: en Mor no fa una relació de causa i efecte, sinó que presenta un argument circular, que podria anar, més o menys: “no aixequem el cap perquè els empresaris no arrisquen, i com que no arrisquen, no aixequem el cap, i com que no aixequem el cap internet és poc interessant, i per tant els empresaris no arrisquen, i torna a començar”.
Jo crec, i ell potser ens ho podria dir millor, que en Mor és molt intel·ligent per dir una cosa com la que insinues. Estic convençut, i en aquest post crec que es veu que l’argument que fa és que els empresaris no arrisquen, no només perquè Internet no és interessant, com voleu simplificar vosaltres, sinó per altres raons que trenquen el cercle. Aquestes raons tenen a veure amb la cultura empresarial: a Europa les decisions es mediten molt més i triguen a arribar (cosa que és fatal pel món d’Internet) i a més s’assumeixen menys riscos empresarials. Parlo en general, sempre hi ha excepcions i els màsters dels directius a l’estranger estan canviant aquesta actitud.
Això, aquest raonament, no el dic jo. Crec que l’està subscrivint quasi tothom que està en l’empresa tecnològica. I no només això, sinó que ho veig cada dia a la feina. La famosa nova cultura empresarial de la que tant parla Manuel Castells no ha arribat al nostre país, ple d’empreses que no innoven (moltes vegades perquè amb implantar fòrmules conegudes a casa nostra n’hi ha prou, altres per manca de suport, etc…) i d’un Estat que potser tutela massa aquestes coses, provocant que les empreses deixin aquestes qüestions per la res publica. Només ara sembla que la fal·lera autoreguladora comença a arribar i que les empreses comencen a agafar responsabilitat, com es veu en les comissions que s’han creat recentment a ASIMELEC (algunes, sobretot si el nom SGAE és aprop, amb força mala premsa entre els meus amics, per cert).
Un exemple: quantes empreses hi ha que demanen un PROFIT i si no els el concedeixen no duen a terme el projecte de R+D+I? O, encara pitjor, que ja no el demanen perquè s’acostuma a concedir només un 40% del pressupost i no volen posar la resta.
La part de que jo faig humor antiempresarial sí que la vull ressaltar, com a deferència als amics que em llegeixen el bloc, perquè segur que això provoca més d’un somriure a ells que em coneixen.
La resta no la comentaré perquè repetiria els meus posts anteriors i tampoc aportaré gaire res de nou. Crec que no queda massa res del que jo no hagi donat el meu parer allà. De la condescendència passo. Vosaltres no em coneixeu. No sigueu maleducats.
Nota: M’estic plantejant les referències constants a Quaderns com el running gag del meu bloc… he he. Dec estar obsessionat (bé, això potser sí, però no per ells).