Obviant obvietats
És molt penòs quan els humoristes no estan segurs de si la broma s’entendrà o no i te l’expliquen. Crec que es pensen que som burros, però prefereixo no entendre’n alguna que no pas que me les espatllin d’aquesta manera. Això és el que li passava a en Fer, que fa acudits polítics a l’Avui. Com que ara tampoc el segueixo massa no us sé dir si encara li continua passant igual.
Això es pot extrapolar a totes les coses que tenen un cert enginy. Ara fa un moment m’acabo de comprar per primera vegada un exemplar de la revista Jaç, el número 5, una revista de Jazz en català que edita el grup Enderrock. Bé, de fet per primera vegada no perquè aquest mateix exemplar el vaig comprar la setmana passada però el vaig acabar regalant a en Manel, un fan del Jazz que té una granja al costat de la feina i fa uns menús per dinar que estan de conya. Però això tampoc ve al cas…
La qüestió és que aquesta revista fa aquest joc de paraules Jaç/Jazz que és prou enginyós. Fins aquí tot correcte. Però per què collons han de fer això de posar les dues ZZ dissimulades de fons? Algú no ho entendrà? Només llegint els noms de la portada és evident que la cosa no va de rock gòtic.