Que guai, que guai…. van amb motos d’aigo…
Entre extraterrestres, astronàutes rimadors i fumetes, res millor que l’Espai per anar a veure Antònia Font….. Va, un cop feta la broma siguem sincers: això de seure en un concert de pop/rock sempre és d’allò més complicat. I no només pel públic…
Es notava que s’ho havien currat, uns vídeos guapíssims de fons (no van tirar només de DVD de l’últim disc, no; n’hi havia molts més), un contrabaix elèctric per alguns temes, arranjaments per l’ocasió… Un estira i arronsa entre un grup acostumat a la festa major i la patxanga amb un disc popero amb crítiques boníssimes, un teclista que estira cap allà, un guitarrista més roquero i un baixista/contrabaixista que aguanta el so mentre guitarra i teclista es dediquen a viatjar per l’hiperespai. Ah! I abans dels bisos… una ronda de vídeos casolans amb el grup fent l’animal!
Com dic, tot molt currat. Potser massa i tot, perquè estava tot tant mil·limètricament calculat que ni tant sols es miraven entre els músics. Una repassada a tot el darrer disc, per mi el millor, amb grans temes, divertidíssim, i, al final, amb el públic dret, els hits dels àlbums antics.
El públic, entregat en tot moment, va acabar dret. I és que, ja se sap, tots els de les illes que fan fogueres per Gràcia, sempre munten pollos arreu on van… Crits i complicitat des del primer moment, per molt tímid que sigui en Pau Debon i per ben poques coses que digui - i menys encara l’entenguin els barcelonins quan xerra de ses illes -, el públic ja fa la feina.
Fotos? Sí que hi ha fotos! Imagino que la Wonderland no trigarà a penjar-les (sinó passa-me’n alguna que la poso aquí). Faltarà la millor de totes, però: la Wonderland hivernant sota una capa de roba de mig metre a mitja sala, mig-malalta i un-quart-dormida d’aixecar-se massa aviat.
Si ja dic jo sempre que aixecar-se abans que surti el sol no pot ser bo per la salut… hehe
Nota 1/3/05: Les fotos ja són online! He posat totes les que hi havia a sac… n’hi ha de mogudes.
February 27th, 2005 at 17:56
Efectivament jo no estava al meu 100%, però va valer la pena anar al concert. Realment molt guai, guai… No crec que hagi d’afegir res més als comentaris del jmones pq a la crònica no s’ha oblidat de cap detall! Només afegir que mentres nosaltres estavem al càlid espai deleitant-nos de marxeta illenca que fa despertar als morts (i a les adormides com jo), altres estaven en terres gèlides envoltats de rosses extraterrestres.
Pròximament arribaran les fotos de les que parla el jmones!!
February 28th, 2005 at 18:06
M’explica l’Oriol que a la Mercè els Antònia Font van fer un concert similar, que potser no té res a veure a la síndrome de l’Espai i del públic assegut.
En la seva opinió el grup va demostrar un excés de barroquisme i més valdria que s’haguessin quedat en el pop.
De fet jo, sense voler-m’ho carregar, perquè a mi el concert ja em va agradar, però es pot fer un molt millor concert amb les seves cançons, que trobo que estan molt bé. Quan deia que potser estava massa currat ja volia anar per aquí…
Definitivament Antònia Font no té el millor directe. Els he vist en plan patxanguero també, que s’hi troben més a gust i em quedo amb els discs.