Dia a Madrid, de fira, avorridíssim. Tots els convencionalismes del gènere: vestir vestit, conversar converses per convèncer conversos, esperar que les esperes es facin planeres, avorrir-se…

Tornant he agafat vueling, i d’això és del que vull parlar-vos, perquè m’hi he trobat moltes coses que m’han cridat l’atenció.

Primer detall: vueling et tracta de tu. Això ja es veu a la web, al bitllet, però també a l’avió, i als missatges que reciten, també als de seguretat. L’anglès no se’n salva, un ús exagerat del you en transmet la sensació als anglòfils. Ah! Però he trobat una inconsistència!

Segon detall: aquesta gent cuida molt l’estètica. Només dir-vos que han redissenyat les targetes d’embarcament. Són grogues i canten molt! De seguida veus qui volarà amb tu quan ets a l’aeroport.

Tercer detall: ohhhh! No hi ha hagut finger a Barajas. A Barcelona sí que n’hem tingut (que estrany!). Perdó, boarding bridge. Però això sí, la obertura de l’accés a l’avió fluidíssim. Cap cua.

Quart detall: és clar que l’avió anava mig buit. Sense companys de seient. Ben ample.

Cinquè detall: l’avió… quin avió l’Airbus A320… Nou, espaiós, modern…

Sisè detall: a dalt tot el que prens es paga, però els preus no estan gens malament! Com el bar de sota casa. Coca-cola de llauna de 33cl, 2 euros.

Setè detall: La megafonia se sent bé! Per què collons a tots els avions sempre se sent malament? En aquests això no passa. Ja era hora!

Vuitè detall: els missatges cap als passatgers tenen molta gràcia. Ja he parlat del tu sistemàtic. El hit és, però: “Esperamos que tengas un buen vueling”.

Novè detall: l’avió es deia Barceloning.

Desè detall: No demaneu un rebut de la consumició perquè al final no te’l porten!

Onzè detall: l’home que s’asseia dos seients més enllà que jo li diu a en Nicola, cap de la tripulació, que és controlador de vol i que si pot saludar els pilots. Li ho permeten i al cap de tres minuts torna a buscar les coses i cap a la cabina tot el vol. Voleu dir que la paranoia de l’11-S ens va arribar mai a nosaltres?

Dotzè detall: a vueling et presenten la tripulació. Dues noies i dos nois. Cito:

Hoy la tripulación está formada por Helena que es de Alicante y Susana de Barcelona, al final del avión. Y Manel que es de Barcelona también y yo, Nicola, que soy italiano, en la parte delantera.

A partir de llavors ja els pots tutejar i cridar pel nom.

Tretzè detall: la tripulació s’ha passat més de mig viatge fent sumes i restes amb la recaudació de les consumicions.

Catorzè detall: en enlairar-nos i en aterrar posen música, no en canvi durant el vol. Ens volen tranquil·litzar?

Quinzè detall: No donen premsa…. però hi ha un Cinemanía a cada seient. Millor que un catàleg rotllo Teletienda, no?

Setzè detall: l’Airbus A320 té les finestres més grans de dins que de fora (el doble vidre), cosa que les fa semblar més grans del que són i fa l’interior més agradable. Petits detalls que marquen la diferència.

Dissetè detall: com m’agrada la sensació de volar davant de tot de l’avió. Aquí ho pots fer sense anar amb Bussiness. Només cal comprar bitllet aviat.

Divuitè detall: “Bienvenidos a Barcelona Hemos llegado 20 minutos antes de la hora prevista”. Quina trampa! Oficialment el vol dura 1:30 minuts? I es compta des que t’enlaires fins que toques terra (i què passa amb el temps de pujar i baixar)? Collons… Així és difícil arribar tard.

Dinovè detall: castellà, català i anglès en arribar. En aquest ordre.

Vintè detall: això ja no ve a tomb, però és de jutjat de guàrdia que arribis a Barcelona passades les 10 de la nit, cansat de tot el dia per aquí i per allà, que vulguis agafar un taxi i et trobis una cua de més d’un quart d’hora. I més quan vens de Madrid, i no és que vulgui comparar, però allà els taxis esperen els clients, i no a la inversa. I al final hauré d’estar d’acord amb en Magoo quan em diu que es troba a faltar la figura de l’organitzador de taxis, perquè la gent no veu que ha d’anar a buscar el primer taxi i repartint-se, de manera que es carreguin deu taxis a la vegada i tot vagi més fluïdament.

Tot plegat per 26.84 euros (la tornada només, l’anada l’he fet amb Spanair). Bé i 2 d’una Coca-Cola. M’he gastat més en taxis que en avions avui (i no és broma).

Nota: Em diuen que a Spanair, que són els que agafem habitualment per feina, el bar, que ara és de pagament si no vas en primera té preus similars: 1 euro una Coca-Cola de llauna d’aquelles petites d’avió (són 20cl, oi?).

Nota 2: Em diuen que la meitat de coses que dic aquí no tenen res a veure amb Vueling, sinó amb l’aviació comercial en general o amb els avions moderns, com l’Airbus. És veritat…. Simplement aquell dia em vaig fixar amb tots els detalls perquè anava avorrit a l’avió sense feina ni premsa.

This entry was posted on Tuesday, March 15th, 2005 at 23:59 and is filed under Empresa, Petites coses. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.