Operació tornada: dia de tòpics
Ahir va ser un dia de tòpics. Els de la operació tornada previsora, familiar del que va de vacances i pringa i el de operació tornada a darrera hora, tots concentrats en el mateix dia.
Us sona la cosa aquesta d’aixecar-se aviat per aprofitar el darrer dia? Doncs aquí cau el primer. El de sortir de Girona just havent dinat per no trobar-se massa cotxe a l’autopista també el tinc. Cues, cues no en vaig trobar del tot, però ben carregada que anava a les tres, ja! Per què quan està així plena tothom circula pel carril de l’esquerra i els de la dreta estan buits? La conseqüència és que tothom va més lentament… sembla carnassa per teoria de jocs: el típic problema aquell de que si tothom tria el benefici personal acaben perdent tots… Si es repartís tothom per tots els carrils es podria conduir a la velocitat habitual de la via. No va faltar tampoc a la cita anual el típic del sonat que va fent ziga-zaga en un mar de cotxes familiars plens a vessar de joguines i criatures per acabar guanyant un minut a la resta de cotxes… o el Flanders que mena el cotxe tant lentament que és un destorb (i un perill) per la resta…
Arribats a Barcelona els cotxes semblava que anessin ben despistats, a vint per hora, tots al carril bus, aparcant a les voreres i descarregant trastos, estacionar el cotxe al barri ja tornava a ser una proesa només a l’abast dels que tenen una flor al cul. Per sort la hi tenia.
I sabeu aquell de l’animal domèstic que us recrimina la gana i la soledat que ha passat les darreres hores (bé, dies) mentre no hi eres? Doncs el meu gat em va insultar ahir: inintel·ligible però clarament ofensiu, el to clarament de paraula gruixuda… el meu gat fa allò tant de turista d’anar comentant la jugada amb l’idioma propi quan els oriünds no els comprenen, però a la manera dels felins.
Un altre: aquell de tornar una mica aviat i haver d’anar a fer alguna cosa perquè “no et quedaràs a casa el dia que tornes, que encara queden unes hores i s’ha d’aprofitar…” tengui. I aquell de que et trobes algú i expliques les batalletes d’aquests dies? Un Cacaolat fred - véns de fer el primer bany de l’any a la Costa Brava, vas amb samarreta de màniga curta; només pot ser fred, en dubtàveu? - a la Virreina. I per acabar-ho de rematar un cine. Ben ple, imprescindible en un dia així. El Hundimiento. Per fi l’he vista! Se m’ha assegut al costat una noia que feia un estirabot cada vegada que algú es suïcidava, la pobra s’ha passat tota la pel·lícula saltant. Que aconseguit aquest Hitler, per cert. Amb raó tothom me la recomanava… m’apunto al carro doncs: aneu-hi! Darrerament o estic acrític o bé encerto molt les pel·lícules que vaig a veure, però totes m’agraden…
Però encara hi ha més: perquè també vaig fer aquell d’anar a buscar un familiar a l’aeroport que torna de vacances - i això sempre passa tard, perquè sinó tampoc no és tant necessari que el vagis a buscar. La meva mare concretament, que tornava amb un vol d’aquells amb escales llarguíssimes des de Cuba (via Madrid, és clar), i no podia deixar que conduís després de tantes hores i canvis de zona horària.
Més: corrua als taxis de l’aeroport (com sempre!), gent fent-la del revés - perquè encara no saben que quan hi ha molta gent en fila t’has de col·locar darrera l’última esquena -, aquest cop amb organitzador de taxis, però és clar que era un incompetent - em vaig quedar una estona observant-lo - i millor que no hi hagués estat perquè no sabia omplir 8 o 10 taxis alhora.
Retard de l’avió (havia d’arribar a les 22:45 i va arribar a les 23:55) com sempre també. I per més INRI un retard d’aquells provocats perquè l’avió havia arribat tard de no sé on i ja no va poder sortir a l’hora pel següent. Coses de volar amb Air Europa. Llavors més de tres quarts d’hora per recollir les maletes, en la tònica habitual de l’aeroport del Prat.
Semblo negatiu - i ho sóc -, però és que això de l’aeroport de Barcelona és tercermundista. I encara ho és més si t’estàs quasi dues hores observant els rètols de les arribades i comences a veure que només arriben vols d’Iberia, Spanair, Air Europa i Vueling. On són els vols internacionals? Bé, deixem-ho…
Més tòpics, sabeu aquell que torna a darrera hora i arriba tardíssim el darrer dia de festa i, finalment, està fet pols l’endemà? Doncs clar, la cosa és que ahir vaig portar la meva mare a Girona, o sigui que fins passades les dues no érem a casa seva. Ah! I allò d’explicar-se els viatges també! Regals inclosos!
I avui doncs més, el de que no et pots llevar el primer dia: ara estic a un tren en direcció Barcelona - aquí el tòpic del que aplaça la tornada a unes poques hores abans de fitxar a la feina - i m’he hagut de llevar ben aviat per agafar-lo, feu restes; i a més amb el canvi d’hora i la meva mandra innata… I sort que la setmana és curta.
I també el de que a la feina estàs un pèl zombi … però aquest moment encara no ha arribat… d’aquí a una estona. Quan completi aquesta particular operació tornada-anada-tornada de cent quilòmetres però vint-i-quatre hores.