Firmé para que se fuera
Avui hi havia convenció de venedors a domicili a casa la meva mare, que si llibres, alarmes i assegurances…
La part complicada de vendre a domicili és que si dius obertament que vas a vendre-li alguna cosa, ningú t’escolta. Llavors, encara que sigui superevident que li vols vendre alguna cosa, no s’ha de dir mai.
Estaven explicant el mètode americà de vendre. Bàsicament, primer truquen teleoperadores i ofereixen un lot de llibres a un preu molt barat, les despeses d’enviament. Així es selecciona el públic mínimament interessat en la lectura.
Llavors els comercials van a les cases a fer enquestes (no a vendre diuen) per conèixer els gustos de la gent. Aquestes enquestes inclouen inclús la opinió de diferents regals (”per saber quines promocions hem de fer”). Tot guionat; preguntes i respostes preparades amb anterioritat, algunes de les quals molt enginyoses, la veritat.
A mig fer treuen llibres i, si els dius “veus com m’estàs intentant vendre?” et diuen que no, que te’ls ensenyen per demanar l’opinió dels llibres en l’enquesta… uffff…. però bé, la gent com que els diuen que no volen vendre res, doncs tenen curiositat per saber què volen o com s’ho farà el venedor (que no és tal perquè afirma ser d’atenció al client, no comercial).
Llavors diuen “aquests tres llibres (els que t’han regalat) formen part d’una col·lecció”. La resposta típica és “Ay, ¿cómo se va a acabar esto?”. Acte seguit resulta que has estat seleccionat per l’empresa en un sorteig i que, com que l’empresa es va fotre una castanya amb la publicitat a la caixa tonta, ha decidit fer la promoció boca a boca i selecciona gent per fer-li regals i oferir-los els llibres barats perquè en parlin als amics.
La última carta que es reserva el venedor és que inicialment ofereix tres regals dels quatre que et pertoquen, guardant-se’n un a la màniga per si el client no està decidit.
Al final de tot això, resulta que acabes pagant una quota mensual (que només és per cobrir el preu franc de fàbrica), t’han carregat amb dues enciclopèdies, quatre regals…. i vinga!
De tant en tant, algú anul·la la venda. Raons adduïdes: “Firmé para que se fuera”. I és cert, el guió, si no signes, es pot allargar hores i els venedors ho han de posar molt difícil perquè els facis fora.