Què et sembla, Toti?
Ahir concert/homenatge a l’Ovidi Montllor, deu anys fa ja que es va morir. És el segon cop que veig Deu catalans i un rus, el primer a la sala La Planeta de Girona i aquest, organitzat per l’Ateneu 24 de juny, al Centre Cívic Sant Narcís.
Abans de res, jo l’Ovidi no el coneixia massa fins fa uns anys. Ara tampoc però almenys n’he escoltat alguna cosa. O sigui que al concert aquest, tot és nou per a mi, i tampoc puc comparar amb com feia els temes l’Ovidi i, sort, perquè normalment és millor així, l’original és sempre l’original; encara que aquest cop els que sí que el coneixen bé queden satisfets.
Amb Toti Soler impressionant impressionant impressionant a la guitarra clàssica, l’Ester Formosa que té una veu fantàstica i en Carles Rebassa, poeta, que aporta la força i la personalitat en la seva declamació (espectacular i divertidíssima la Tirallonga de monosíl·labs) i, sobretot, la gran base sobre la que treballen (textos de l’Ovidi, Sagarra, Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Pere Quart….); l’espectacle és rodó. No cal vestir-lo més. Guitarra i veu. Text.
El local acompanyava més a La Planeta, més proper, amb els músics a sota. Aquí, en un teatre de platea plana i escenari elevat, l’ambient era lleugerament més fred, però després d’algunes petites imprecisions els dos primers temes la cosa va anar rodada, i a mig concert l’Ester ens va emocionar a tots cantant el Va com va com vull, com volem.
Us en copio la lletra, va. Que aquestes coses de copiar lletres de cançons i poesies al bloc no les he fet mai. I aquí, ja ho sabeu, s’acabarà fent de tot, que la voluntat de ser inclassificable la mantinc intacta i la deriva temàtica fa el seu curs amb la desviació estàndard tan alta com m’ho permet la meva imaginació, limitada.
Va com va
Lletra i Música : Ovidi Montllor
A tu t’emprenya molt, que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m’emprenya molt, que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t’han dit preciós, a mi m’han dit: Tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
A tu t’han dibuixat i jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m’han fet ple d’odi, a tu t’han fet de goma.
Va com va.
A tu t’han dat l’herència, a mi m’han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.
Si jo ja m’he cansat d’anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.
I després? Doncs de festa. Què us havíeu pensat? A una altra gàbia de Faraday d’aquestes que hi ha a Girona.