Mitjançant dd_rescue vaig aconseguir deixar aquella informació en un altre disc, i després de posar en blanc els bitmap blocks que a l’altre disc s’havien perdut, vaig aconseguir reconstruir el sistema de fitxers mitjançant el reiserfsck de les reiserfstools. El traspàs de la informació entre discos va trigar unes 12 hores… el disc origen estava fatal.

Vaig perdre força informació. El què va ser més complicat va ser reubicar-la. L’arbre d’inodes havia quedat molt malmès i el lost+found tenia pràcticament tots els fitxers en un mateix directori.

Faré còpies de seguretat diàries i si peta doncs l’envio, que si l’envies i no està cascat normalment et cobren.

És una marranada, això de les petades del disc dur. I per molt que passi, un sempre s’oblida de fer les còpies del disc dur, i quan t’en recordes, tururut!

Suposo que a tots, tard o d’hora, ens ha passat, però no serveix de consol, quan veus què t’ha passat. Això si, el post d’ahir i els comentaris reflecteixen perfectament els estats anímics pels que passa un: Desesperació, mala llet, vull-tirar-la-maquina-contra-la-paret, em-dedico-a-plantar-patates, i després allò de veure la llum i mica en mica, recuperar la serenor!