Diuen que quan parles molt d’alguna cosa és que no la tens o la trobes a faltar. Això és rotundament fals, almenys en el meu cas, que consti, però és temps de changes i li agafes gustillo a coses que no coneixies i t’avorreixen coses que coneixies massa, i et preguntes si tot va bé. I sí, tot va bé… he he

N’hi ha que no n’aprenen i ahir, mentre llegia el diari dinant vaig escriure això en un tovalló:

Ostres! Ja en surt un altre, en Ramón de España al Periódico, que està amargat i aprofita per gastar la prepotència aquella de “jo sóc més lúcid que ningú; quina putada ser tant objectiu i intel·ligent perquè això no em deixa ser feliç a la manera dels idiotes”.

Just el que deia l’altre dia. Visca l’autoengany! Visca confondre tenir motivacions amb ser un il·luminat!

Ah! Inclús sembla que aquesta ofuscació li fa canviar lletres a l’Springsteen. O ja em direu si no és una traducció molt lliure la que fa del Reason to believe del Boss: “Still at the end of every hard earned day people find some reason to believe”. Ramón, tu ja pots fer-t’ho venir bé i dir “Al final d’un dur dia de feina/la gent necessita alguna cosa en què creure”… Jo hi llegeixo (i ho faig el més literalment possible encara que quedi una mica estrany) “Encara al final de cada dia treballat durament (o tant merescut) la gent troba alguna raó per creure”. A mi em sembla que una cosa no té res a veure amb l’altra.

Ho sento molt Ramón: tu tens un problema. Molta pose no?

Aquests agnòstics - que jo sóc molt d’aquesta corda - creuen més del que diuen.

This entry was posted on Tuesday, April 12th, 2005 at 14:35 and is filed under Filosofia barata. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.