La Índia i la propietat intel·lectual a la WIPO
La setmana passada, en el sí de WIPO (la World Intellectual Property Organization), que és una agència de les Nacions Unides que es dedica als temes de propietat intel·lectual, hi va haver una intervenció molt interessant de la Índia, que il·lustra molt clarament la posició dels països en vies de desenvolupament sobre aquests temes.
Ho han comentat ja en Ricardo Galli i en Mor. La veritat és que és tant interessant que m’he decidit a traduir-la, i segurament aviat escriuré una mica al bloc sobre aquest tema.
A veure si entre tots sabem explicar la cultura lliure… Llegiu el bloc d’en Ricardo Galli, que ell ho tracta sempre molt bé.
Nota: L’original el trobareu aquí. No està molt ben traduït però digueu-me tot el que hi trobeu, per anar-lo millorant. Per cert, el meu bloc està tot sota una llicència Creative Commons, però en aquest cas la traducció és de domini públic. Utilitzeu-la com vulgueu (només la traducció clar, que algú m’expliqui com funciona la PI en traduccions perquè deu ser complicat).
Exposició de la Índia a “Inter-Sessional Intergovernmental Meeting on a Development Agenda For WIPO”, 11-13 d’abril del 2005
Senyor President,
Permeti’m felicitar-lo per haver estat escollit per presidir aquesta trobada tant important. Aquest és, en efecte, un dia especial per a l’organització. És la primera vegada s’ha considerat un Programa de Desenvolupament a WIPO. Tenim grans expectatives que el resultat d’aquesta sessió de la IIM i les sessions subsegüents faran que la dimensió del desenvolupament sigui la línia central de l’evolució de tota la feina i les activitats de WIPO. Confiem que sota la seva direcció sòlida, siguem capaços d’arribar a un acord per tal d’assolir aquest objectiu tant important - un objectiu compartit per tots els estats membres de WIPO, desenvolupats o en procés de desenvolupament. Podeu comptar amb tot el recolzament de la nostra delegació en per assolir aquest objectiu.
Aprofito també aquesta oportunitat per felicitar el Grup d’Amics del Desenvolupament per introduir la proposta d’un Programa de Desenvolupament, en primer lloc en el transcurs de la trobada de l’Assemblea General al Setembre de 2004 i ara en l’estudi detallat de les qüestions del Document WO/GA/31/14. Recolzem la proposta completament, en particular, l’establiment d’una Oficina d’Evaluació i Recerca de WIPO (WERO). Observem que les qüestions discutides en la seva proposta no són exhaustives. De tota manera, cobreixen les àrees més importants relacionades amb el mandat i el govern, l’establiment de normes, la cooperació tècnica i la transferència de tecnologia. El document Estudi de les Qüestions del Grup constitueix un punt de partida excel·lent per a l’establiment d’un “programa de desenvolupament” a WIPO. Això hauria d’enfortir l’organització i assegurar que la seva estructura de govern és més inclusiva, transparent, i democràtica, i, el més important, que és realment una organització dirigida pels seus membres.
Tal i com s’ha apuntat en els dos documents presentats pel Grup d’Amics del Desenvolupament, estem d’acord que manca molt per fer dins de WIPO per tal d’assolir els resultats eficaços que satisfacin els reptes del desenvolupament. “Desenvolupament”, en la terminologia de WIPO vol dir incrementar la capacitat d’un país en vies de desenvolupament de proporcionar protecció als propietaris de drets de propietat intel·lectual (PI). Això és a força oposat al que els països en vies de desenvolupament entenen quan es refereixen a la “dimensió del desenvolupament”. El document presentat pel Grup d’Amics del Desenvolupament corregeix aquesta concepció errònia - que la dimensió del desenvolupament signifiqui ajuda tècnica.
L’imperatiu real del “desenvolupament” és assegurar que l’interès dels propietaris de la PI no s’asseguri a costa dels usuaris de la PI, de la majoria dels consumidors, i de l’interès públic en general. La proposta, per tant, pretén incorporar a la llei internacional de PI i a la seva pràctica, el que els països en vies de desenvolupament han estat demanant des que se’ls va forçar a acceptar TRIPS (The Trade-Related Aspects of Intellectual Property Rights) el 1994.
La argumentació principal en favor de la protecció de la PI és, en primer terme, promoure el desenvolupament de la societat encoratjant l’innovació tecnològica. El monopoli legal concedit als propietaris de PI és una desviació excepcional del principi general de mercats de lliure competència com a millor garantia per assegurar l’interès de la societat. L’argumentació per aquesta excepció no és que l’explotació de beneficis monopolístics per part de l’innovador sigui, per ella mateixa, bona per la societat i per tant hagi de ser promocionada. Sinó que, controlat apropiadament, aquest monopoli, proporcionant un incentiu per a l’innovació, pugui produir prou beneficis per la societat per tal de compensar la pèrdua immediata pels consumidors conseqüència de l’existència d’un mercat monopolístic en comptes d’un mercat de lliure competència. Els drets de monopoli, llavors, concedits als propietaris de la PI són un incentiu especial que cada país ha de calibrar amb compte, a la llum de les seves circumstàncies particulars, tenint en compte els costos totals i els beneficis d’aquest tipus de protecció.
En els casos en els que el raonament en favor d’un monopoli no existeix, com és el cas dels drets transfronterers que els que hi ha implicats països desenvolupats i en via de desenvolupament, la única justificació per la concessió d’un monopoli és una obligació contractual, com és el cas de l’acord TRIPS, i cap més. En una situació d’aquest tipus té poc sentit per una de les parts, especialment la més feble, acceptar assumir més obligacions que les que està obligada a acceptar contractualment. Això, en resum, és el que els països desenvolupats han cercat de fer fins ara en el context de WIPO. El missatge del Programa de Desenvolupament és clar: els països en vies de desenvolupament no acceptaran aquesta via, o la continuació del status quo.
Inclús en un país desenvolupat, on els beneficis del monopoli dels propietaris domèstics de la PI es reciclen dins de la mateixa economia i repercuteixen en el benefici public en graus diversos, hi ha un debat continu sobre l’equitat o la justícia de proteccions d’aquesta mena, inclús hi ha qui qüestiona els beneficis socials promesos. Donat el cas d’una total absència d’obligació d’intercanvi de recursos transfronterers o pagaments per protecció, i l’absència d’un reciclatge domèstic significatiu dels beneficis del monopoli de propietaris de PI estrangers, la posició que els països en vies de desenvolupament han de tenir una protecció forta de la PI no té cap base econòmica. L’harmonització de les lleis de PI entre estats amb una distribució asimètrica de d’actius de PI té, clarament, la intenció de servir els interessos dels rendistes dels països desenvolupats més que el públic dels països en vies de desenvolupament.
Ni la protecció de la PI, ni l’harmonització de les lleis de PI que condueixi a uns estàndards d’increment de la protecció en tots els estats sense tenir en compte el seu nivell de desenvolupament, poden acabar en elles mateixes. Per tal que els països en vies de desenvolupament es puguin treure benefici d’oferir protecció de la PI als propietaris dels drets residents en països desenvolupats, cal que hi hagi alguna obligació per part dels països desenvolupats de transferir i disseminar tecnologies en els països en vies de desenvolupament. Encara que la intenció de la protecció de la PI sigui beneficiar el públic en general, els beneficiaris immediats són els propietaris dels drets de PI, la gran majoria dels quals pertanyen a països desenvolupats. En no haver-hi cap obligació de transferència de tecnologia, el flux de la renda asimètrica en concepte de PI seria permanent, i els consumidors dels països en via de desenvolupament mai obtindrien beneficis de la protecció de la PI. Com s’ha fet constar en la proposta del Grup d’Amics del Desenvolupament, la transferència de tecnologia hauria de ser un objectiu fonamental del sistema global de PI. WIPO està reconeguda com una agència especialitzada amb la responsabilitat de prendre les mesures adequades en aquesta qüestió i esperem que el “programa de desenvolupament” tracti aquesta qüestió.
L’assistència tècnica s’hauria de dirigir principalment cap a la valoració de l’impacte i a permetre als països en vies de desenvolupament, incloent els països menys desenvolupats, d’utilitzar l’espai existent entre els acords imperants en tractats i convencions multilaterals de PI.
L’èmfasi actual de l’assistència tècnica en l’implementació i en assegurar l’acompliment dels acords no és correcte. L’assegurament de l’acompliment de les lleis de PI és part de l’esforç general per assegurar l’acompliment de totes les lleis en cada país individualment. No és realista, i inclús indesitjable, que es pretengui que l’asseguament de l’acompliment de les lleis de PI hagi de passar per davant del de la resta de lleis en el país. La societat s’enfronta a un repte considerable per protegir eficientment, i resoldre les disputes que es produeixen sobre la propietat física. Pretendre que la policia, els advocats i els jutjats dediquin una part important dels recursos de la societat a protegir la intangible PI no és realista. Per tant, l’enfocament actual de la WIPO en l’assistència tècnica s’hauria de redirigir cap a altres àrees com la valoració de l’impacte del desenvolupament. Això, entre d’altres coses, inspiren a la societat civil i a altres actors a recolzar aquestes accions, si l’impacte es percebut com a positiu per a la comunitat.
En conclusió, és important que els països desenvolupats i WIPO reconeguin que la protecció de la PI és un instrument polític important per als països en via de desenvolupament, que cal emprar amb cautela. Mentre els pretesos beneficis d’una protecció de la PI forta per als països en vies de desenvolupament són una qüestió que s’ha de debatre - i quasi sempre en un futur distant - aquesta protecció invariablement implica uns costos reals i immediats molt substancials per aquests països. En formular la seva política de PI, per tant, cada país necessita la flexibilitat suficient per tal que el cost de la protecció de PI no en superi els beneficis. És clarament en interès dels països en vies de desenvolupament que cal que la WIPO ho reconegui d’aquesta manera i formuli el seu programa de treball en conseqüència - incloent la seva ‘assistència tècnica’ - i no limiti les seves activitats, com fa actualment, a la promoció cega de nivells cada vegada més grans de protecció de la PI. És aquí on WIPO, com a agència especialitzada de les Nacions Unides, pot produir un impacte més gran - incorporant realment la dimensió del desenvolupament en la seva missió - tant a nivell pràctic com en el seu esperit, per tal que es reflecteixi apropiadament en tots els seus instruments. A ben segur repercutirà en una revitalització de WIPO com una organització sensible a l’integració de les preocupacions en temes de desenvolupament dels països en vies de desenvolupament en totes les àrees de treball.