En Bruce Schneider, a qui sempre llegeixo fidel, es fa ressò d’un atropell: s’ha descobert una trama d’espionatge industrial de nivell. Ha estat a Israel.

Cadenes de televisió, empreses de telefonia mòbil, importadors d’automòbils…. un munt de bergantells que s’han pres l’anhel de conèixer el veí amb tant de zel que han arribat fins al budell… i els espiats, passerells, res en sabien ells que el seu sistema era un garbell-bordell que tenia un programari que era espiell… i quan ho han sabut ja no tenia remei.

És ben seriós, però tot plegat pren una altre cairell, tal com escriu en Bruce tot rient, si sabem que l’afer s’ha descobert, no per un administrador que és el rei, sinó perquè el que n’és el cervell, del programari, de secrets fusell, a més de cobrar pel seu serveis, emprava la mateix llei amb la mare de la seva ex i seu marit, el seu menovell, escriptor, que mentre el seu nou llibre encara poleix, veu com li han obert el baldell i per Internet ja es reparteix. Així és com, a més d’estirar-se dels cabells, van deduir que sí, que no era casual el mal gust a fel, ho va fer saber a la policia que ho ha tallat de soca-rel i ha acusat a aquell amb qui el seu cadell havia compartit anell.

L’home-cervell-de-l’aparell, que ara hores d’ara ja deu ser pell, havia venut l’atuell a agències de d’investigadors privats gens barats, que en no saber-ne prou de tot aquest sidral, havien pagat per llimar el detall, perquè el cavall de Troia fos capaç de trencar el fermall. Al capdavall, estirant del cabdell, la policia ha arribat ben bé fins al rovell i s’ha descobert el tortell.

Un any i mig i tot de gairell perquè el porcell és gelòs i mesell i va de rastell fent malifetes que deixen serrells sense passar-hi el cisell, perquè no paeix que una dona li tanqui el pestell.

Tot plegat és ben bell, ja que és martell dels contes de Huxley i d’Orwell: un món feliç al palmell d’un senyor rantell enfilat al seu castell sempre sucumbirà al rampell i acabarà rendint-se al sentiment més vell.

This entry was posted on Tuesday, May 31st, 2005 at 22:51 and is filed under Formiguer, Seguretat. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.