A qui no li agradin les històries sense final frisarà per saber com ha acabat el que escrivia al meu darrer post. Doncs, us ho explico: en jmones, per fer honor al títol del seu bloc, ha decidit tirar endavant fins a acabar. I això ha succeït a les 6 del matí de diumenge. Més de 20 hores non-stop i els objectius acomplerts. He aconseguit demostrar que el temps és elàstic i que el cap de setmana té tres dies: he tingut un dia de cap de setmana, tot dedicant les dues jornades que necessitava a acabar el que havia de fer.

Doncs bé: diumenge, són les 6 i acabo. Encara segueix sonant Josh Rouse perquè ja fa estona que em feia pal canviar el CD. El pla era anar a Girona. Però no podia ser tant fàcil: els transports d’aquesta ciutat a Estocolm els qualificarien de thirdmundistes i no dubten a aprofitar qualsevol ocasió per refermar-ho. El primer tren sortia a dos quarts de nou. I què coi faig dues hores? Al de la guixeta no semblava preocupar-li gens ni mica.

Me’n vaig a Arc de Triomf, a l’estació d’autobusos. Pel camí sóc testimoni del darrer intent desesperat d’un noi per no acabar la nit sol. La noia, tant borratxa com ell, comença a cridar “arrête de me déranger!”, però ni ell para ni la cosa no va a més.

Per fi sóc a l’estació d’autobusos, aquest engendro que fa pena de veure, la veritat. Mira que n’és de lletja! No he agafat mai l’autobús per anar a Girona, el Barcelona Bus. I tant que no! Resulta que costa el doble que el tren i el primer de diumenge surt a dos quarts de nou també! Ells només es preocupen ara de portar gent a l’aeroport de Girona. I així qui agafarà l’autobús?

Retorno a l’idea original, no hi ha res com el tren, però ara al Clot, que a Passeig de Gràcia ja em tenen vist i els he muntat el pollo. M’he d’esperar una hora encara i me’n vaig a un bar. Cafè amb llet, croissant, diari… que si zETAp, que si negociación en mi nombre no… buf…

Al voltant meu els cinc homes que hi ha ja sumen uns 6 whiskis, 5 anissos, alguns cigalons i unes quantes cerveses… deu ser un after de la mitjana edat. Els retorn Hombres G a la MTV que hi ha posada sembla confirmar-ho. La cosa s’anima…. però m’espera un tren.

Tren… dormir amb el peu tocant el portàtil (que no vull tenir un dejà vu)…. Girona…. dormir a la terrassa de casa la meva mare prenent al sol…. I he pogut veure la final del Roland Garros i tot!

I ara a veure si surto una miqueta de casa…

This entry was posted on Sunday, June 5th, 2005 at 18:40 and is filed under Ximpleries, Formiguer. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.