Clone troppers #2
He demanat consell expert sobre el meu post sobre genètica de l’altre dia, per si m’havia equivocat en alguna cosa i estic força orgullós de dir que només he de matitzar que d’ADN mitocondrial n’hi ha molt poc i que no té massa influència en el fenotip tampoc.
També em diuen que expliqui el cas del CopyCat per il·lustrar la diferència entre genotip i fenotip.
El CopyCat va ser la primera mascota domèstica clonada. Ho van fer a la Universitat de Texas gràcies al finançament de Genetics Savings & Clone, amb la intenció de convertir-ho amb negoci (cosa que finalment ja s’ha produït).
Permeteu-me que abans de continuar em recreï una miqueta en l’encert del nom d’aquest gat, ja que el Merriam-Webster defineix copycat com a:
copy·cat
Function: noun
1 : one who imitates or adopts the behavior or practices of another
2 : an imitative act or product <copycat board games>
Bé, continuo. Resulta que van clonar Rainbow (a la foto a la dreta) que era una gata calico… Resulta que en aquests gats la distribució de les taques ve correlada directament amb els gens, però el color és al cromosoma X. En el cas de les femelles, que tenen dos cromosomes X, s’inactiva aleatoriament un dels dos cromosomes al principi del desenvolupament. Això fa que el color de les taques no coincideixi encara que tingui els mateixos gens. Sinó, compareu en CopyCat (a l’esquerra) i en Rainbow (a la dreta). Això va ser un desastre tant gran per ells que no el van ensenyar gaire el CopyCat, ja que comercialment, si vols clonar una mascota, no tira massa que els colors no s’assemblin!
Si ho haguessin fet amb un gat mascle, que només poden tenir dos colors (sempre que veieu un gat de tres colors és femella), això no hauria passat, ja que només tenen un cromosoma X.
Per cert, que la frase buscar tres peus al gat era originalment buscar tres pèls al gat i reflexa precisament que els gats mascles només poden tenir dos colors.