Moltes vegades em sorprenc de la quantitat de bloggers que tenen una veritable obsessió per les visites, i que t’aconsellen que no siguis dispers en els temes, que et concentris alguna cosa, que et creïs una reputació, etc…

Jo faig el bloc en primer lloc per mi. És contradictori que digui això en un post enfocat clarament als lectors. És que també hi ha una part del meu bloc que és això (sobretot quan comento festes als amics amb les que les he viscut) però és l’excepció a la regla.

La cosa és que m’agraden força temes, i sovint acabo llegint d’una cosa o d’una altra en llibres, per Internet, etc… I em trobava que després d’un temps tot allò ho havia oblidat i que no feia pòsit i no servia per a res.

En canvi, el bloc és, per una banda, el mecanisme per aprofundir un pelet més quan m’agafa per un tema; i, a més, la memòria dels meus pensaments, que segur que m’agradarà (i em farà vergonya) llegir d’aquí a un temps (com ara quan m’he rellegit escrits que he trobat de fa uns quants anys mentre feia la mudança a casa la meva mare).

M’ho podria guardar per a mi, com havia fet fins ara, i també estaria bé, en un diari o una cosa semblant, però així de pas fem petar la xerrada amb els amics (de vegades a la xarxa i de vegades quan me’ls trobo en persona davant d’un cafè).

This entry was posted on Sunday, June 26th, 2005 at 17:56 and is filed under Meta, Formiguer. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.