Días de cine #2: Querelle
La setmana passada vaig anar al cine a veure Querelle, el darrer film de Rainer Werner Fassbinder abans que morís de sobredosi. Una setmana després d’haver-la vist, i després d’haver-ne parlat amb algunes persones, encara no estic segur d’haver entès res.
La pel·lícula té una estètica molt especial, tota d’estudi, amb uns colors molt marcats, és innegablement atrevida, i no ho dic per la temàtica (és una pel·lícula de culte gay), sinó cinematogràficament, amb moments d’una gran bellesa com la coreografia de la baralla amb ganivets.
Mentre veia la pel·lícula no podia evitar pensar que tot el que estava passant a la pantalla havia de tenir per força algun significat simbòlic, perquè la història en sí és una mica estranya….
En Querelle el veig un personatge autodestructiu, narcisista, del qual tothom s’enamora… En un moment donat, ell mateix traeix el seu narcisisme enamorant-se, amor que traeix per acabar refugiant-se amb una persona, que intuïm, li provoca indiferència (hi ha alguna cosa més autodestructiva per un narcisista?). Aquesta distància amb tot que l’envolta al film es tradueix en un Brad Davis molt inexpressiu i fred.
Possiblement per entendre-la bé em convindria llegir el llibre original, de Jean Genet, o més llibres de l’autor. Essent Querelle de Brest una novel·la del 1947 ara em pregunto si tots aquests personatges de l’iconografia gay que apareixen al film - mariners sense cap arruga mostrant el pèl del pit, obrers suats amb el casc de protecció, policies amb gorra vestits de cuir - ja apareixen a la novel·la o es van introduir a la pel·lícula. Qui va forjar aquesta iconografia?
També hi ha coses gracioses: per exemple que a la pel·lícula tothom, d’alguna manera o altra, diu que és hetero, però al final tothom, o quasi, és gay. Inclús les dones que canten amb la mestressa del bordell (que de fet és copropietària amb el seu marit i única prostituta) són transexuals.
Si algú em pot fer una classe magistral sobre el significat de la pel·lícula que ho faci als comentaris, si us plau. Li estaré agraït! Si creieu que podeu espatllar la pel·lícula a algú que no l’hagi vist aviseu d’entrada!
Nota 4/7/05: Jean Genet està de moda aquest any, dos muntatges al Grec: Estricta vigilància, dirigida per Iñaki Garz, i Mon Genet, un espectacle de dansa de la Companyia Roberto G. Alonso.