Reobro el tema perquè a La Vanguardia en Josep Corbella fa una referència a un estudi dirigit per Manel Esteller del CNIO en el camp de l’epigenètica que seria l’explicació científica de la influència del medi en el conjunt de les característiques que es manifesten, el fenotip.

Encara que dues cèl·lules tinguin els mateixos gens això no vol dir que aquests s’activin de la mateixa manera. Hi ha circumstàncies (la metilació de l’ADN, l’acetilació de les histones, l’estructura de la cromatina, …) que fan que s’activin o no. O sigui que al final els resultats són diferents, amb els mateixos gens.

L’estudi, del que teniu un resum ràpid a la nota de premsa del CNIO, comprova experimentalment en 80 bessons monozigòtics (o sigui idèntics) com a nivell epigenètic, al que són iguals en néixer, cada vegada es diferencien més a mesura que transcorren els anys, per influència ambiental.

Qüestions com la dieta, l’estil de vida, el tabac i, en definitiva, factors ambientals, ens influencien a nivell epigenètic i modifiquen quins dels nostres gens s’activen i quins no… fent-nos diferents a com hauríem estat en un altre entorn.

Bé… algú encara creu en un exèrcit de clons idèntics?

This entry was posted on Tuesday, July 5th, 2005 at 21:59 and is filed under Ciència, Formiguer. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.