Qüestionari de Proust
No… sóc massa vergonyós per contestar-ne un ara. És només que no sabia que aquest tipus de preguntes. per conèixer la persona darrera un personatge, es deia així. Ho vaig descobrir tot just ahir.
Després vaig saber que no és que l’hagués fet Marcel Proust, sinó que en va contestar un als 13 anys i un altre als 20, i per les seves respostes esdevingué cèlebre.
Arran d’això, i buscant si quan es parla de qüestionari de Proust només es fa referència a les preguntes exactes del que va respondre als 20, o bé al tipus de qüestionari (dubte que encara no he satisfet completament, ja que he trobat exemples de tota mena), he trobat una plana de preguntes estereotipades, que els guionistes televisius consultaven tant sovint que ara ja no ho fan. Sempre amb aquells soporífers “quina és la millor pregunta que t’han fet mai en una entrevista?” que fan que totes les entrevistes ens semblin iguals.
De tota manera, a mi hi ha una pregunta que sempre he trobat molt bona, no és però del qüestionari de Proust, però sí tòpica i suada: de petit, què volies ser en fer-te gran?.
July 8th, 2005 at 12:45
Mones m’agradaria succionar-te!
July 8th, 2005 at 13:34
Ja sé quin Marc ets
Només cal veure que tens un Mac…
July 11th, 2005 at 09:35
Vaja! m’han descobert! Bé, doncs ara sí, aprofito per dir-te que des que vaig descobrir el teu weblog que en sóc un fan bastant asidu. T’animo a que segueixis endavant la teva iniciativa, tot i que ja tinc constància que li dones un ús bastant personal. Ànims i una abraçada!
PD: Ningú oblidarà la teva experiència traumàtica amb l’iBook, però ei, dona-li una oportunitat a la plataforma
July 11th, 2005 at 10:13
Que va… jo quan tenia l’iBook el MacOs ni el tocava… Per començar no en feia prou amb la RAM que em venia de sèrie. El Linux m’anava millor.
I ara m’agrada més el Dell que em vaig comprar després que l’iBook.
July 11th, 2005 at 12:28
Puto Mones.
July 12th, 2005 at 15:37
Of course, Jmones es un adicto al Gnome.
July 13th, 2005 at 09:03
Gnome is dead. The future is Aqua.
July 13th, 2005 at 09:35
hehehe… un konqy man i un safari man en plena disputa.
Jo no hi entro hehe… a mi mentres sigui programari lliure, èticament responsable i lo que faci falta fantàstic….
He utilitzat molt xfce però a la que el colesterol va deixar de ser un problema un cop superada la barrera del giga vaig utilitzar gnome.
En KDE em costa molt… massa menús i tot això. No vol dir que no tingui coses que m’agradin, és clar. Per exemple que sempre m’ha donat el feeling, no sé si és cert o no, de més ràpid que el gnome.
El aqua molt maco però de vegades em cansa, la veritat. I si vols treballar-hi has de desactivar les pijades que el fan atractiu a la botiga. Té detallets que molen, però. Res que no pugui tenir el gnome en un temps.
El problema que tinc és que jo m’adapto molt poc els escriptoris, amb la qual cosa vull sistemes que m’agradin de sèrie. Que em pugui configurar els temes, botons, etc…. i tot perquè em moli està molt bé, però no ho faig.
July 13th, 2005 at 14:37
Avui en dia, el sistema Os X pot presumir de tenir una capacitat camaleònica bastant important. Sobretot pel que fa referència a la interfície. Hi ha gran quantitat de Themes per personalitzar l’aspecte i demés. L’únic problema, com tu dius, és que a vegades els que tenim que treballar el dia a dia, necessitem el màxim de temps de resposta de les nostres màquines. Qüestió que actualment, amb tanta pijada gràfica (ja vingui d’aqua, GNOME…) acaba fent més nosa que servei.
En tot cas no em pots negar que Apple han estat els pioners (passat i present) en interfícies gràfiques i optimització de tasques orientades a l’usuari. Llàstima que a vegades s’han tencat massa en sí mateixos, però això està canviant. Tot és Unix i llicències de codi obert (amb algunes reserves). I ara amb el pas a processadors Intel veurem moltes coses boniques…
Linux mai serà una alternativa real, per un motiu molt senzill: només s’arriba al final del camí si hi ha un objectiu. Linux està sota el domini de massa pensaments, massa opinions, massa direccions… i no es concretitza mai una alternativa real al sistema Windows.
Per altra banda ja he vist les primeres captures del sistema Longhorn… i més del mateix.
No se quin futur a mig termini ens espera, però es respiren aires de canvis.
July 13th, 2005 at 14:51
Poca cosa ha fet Apple amb llicència oberta a banda d’utilitzar programari lliure com a base per estalviar.
En quant a alliberar un desenvolupament només seu només recordo Rendez-vous.
Pioners en interfícies gràfiques. Bé, cert, van tenir la visió de comprar la interfície dissenyada per Xerox Palo Alto i comercialitzar-la.
En quant a l’alternativa Linux? A mi tant se me’n fot a aquestes alçades. Per mi no és una alternativa, és una realitat. L’utilitzo 100% a casa des de fa anys. A la feina em limita situacions concretes d’haver de desenvolupar coses per Windows, i també que els fabricants de microcontroladors fan compiladors i gravadors per Windows.
Ara ja n’estic una mica fart d’anar dient a la gent que mola tant… a mi és el que millor em va i ja està… sempre en parlo bé però ja no vaig instal·lant-lo a la gent si no m’ho demanen.
July 13th, 2005 at 15:21
De fet, des del programari lliure sempre s’ha tractat amb molta tolerància Apple, perquè era la competència a Microsoft i tot això… però tot el crèdit que se li havia donat en fer el canvi al MacOs, crec que cada vegada l’han anat dilapidant i no han tornat massa a canvi.
Si Apple tingués més quota de mercat faria el mateix que Microsoft.
July 14th, 2005 at 12:31
Ni ho dubtis.