Aquests dies s’ha discutit molt sobre la coherència amb l’ètica personal, fins a quin grau el compromís amb el programari lliure ha de comportar que l’utilitzem en exclusiva si hi ha condicionants que ens ho posen difícil o impossible. Se n’ha parlat des de punts de vista ètics i a mi m’agradaria intentar aportar una visió més pragmàtica a la qüestió.

Abans de res vull dir que jo no sóc conseqüent amb les meves visions del programari lliure. Si bé utilitzo programari lliure en un 100%, o quasi, a la meva vida personal, en la meva vida professional em veig obligat a utilitzar programari privatiu moltes vegades (un exemple clar són les eines de desenvolupament per a microcontroladors, que no estan disponibles fora de Windows).

Si fos una persona conseqüent amb els meus valors, segurament no estaria utilitzant programari lliure. Probablement ara mateix estaria en algun país subdesenvolupat intentant ajudar d’alguna manera i m’hauria desprès de tots els meus béns (bé… això no caldria perquè quasi no tinc res). Això és una caricatura per dir que ningú pot ser totalment conseqüent amb els seus valors. La diferència entre les persones és l’esforç que dediquem a ser-ho. Aquest esforç tampoc és el mateix en diferents causes… algú pot ser ecologista i pacifista i dedicar més esforç a reciclar que a promoure la pau, o viceversa.

Com que sóc de tarannà reformista m’agradaria argumentar pragmàticament què representa una actitud que ajuda a la consecució de l’objectiu que tot el programari sigui lliure i què representa el contrari. No sé si ho sabré fer. A partir d’aquesta definició, potser se’n poden extreure conclusions ètiques. O no.

Una persona qualsevol

Agafem una persona qualsevol. Imaginem que a partir de la realitat de la implantació del programari lliure i de la col·laboració d’una persona en aquesta causa (ja sigui amb una col·laboració passiva, com la simple utilització, o altres col·laboracions més actives) poguéssim fer una fórmula que les valorés, i a més n’extragués dos valors susceptibles de ser comparats entre ells. Llavors, si el valor quantificat per la realitat (R) és menor que el de la col·laboració (C), la persona “ajuda”, si és al contrari, “perjudica”.

R ajuda
R>C => perjudica

Un exemple matusser: imagineu-vos que quantifico la realitat (R) com el percentatge d’ús del programari lliure. M’ho invento, un 10% (el número no importa ara, és un exemple). Imagineu que, sense tenir en compte altres conceptes, quantifico la col·laboració (C) amb l’ús del programari lliure respecte el total de programari lliure. Seria una col·laboració passiva (CP). En ser una persona no promotora activa considero que no fa més col·laboració que aquesta. Imagineu que utilitza un 20% de programari lliure. Llavors ajuda (poc però ajuda). Si utilitza menys d’un 10% perjudica.

C = a*CP
on a és una constant.

Una persona que col·labora activament sense tenir dimensió pública

Si afegim ara una col·laboració activa (CA) - la creació de programari lliure, per exemple-. És evident que la quantitat quantificada per la col·laboració ha d’augmentar. Aquesta col·laboració és ortogonal amb l’anterior.

C = a*CP + b*CA

Segurament b>a; però tot i això, col·laborar activament en la creació de programari lliure no necessàriament implicaria “ajudar”. Si això es fes des de programari propietari potser no seria suficient. Depèn del valor de la realitat actual (R).

Una persona que col·labora activament i té una dimensió pública

La persona promotora del programari lliure que té una dimensió pública (que promociona el programari lliure convencent a d’altres persones o que dóna arguments ideològics, per exemple) i que influeix sobre un cert nombre de persones (N) realitza amb aquesta activitat una col·laboració activa que s’hauria de quantificar segons l’apartat anterior.

A banda d’això, però, el seu exemple té influència en la seva col·laboració final. Aquesta influència s’hauria de quantificar, i el seu valor pot ser positiu o negatiu. Aquest exemple és la dimensió pública del seu compromís amb les idees. És el mateix una persona 100% coherent que una que a casa seva utilitza programari privatiu, mentre això no trascendeixi i mentre a la seva activitat pública utilitzi programari lliure (és clar que això seria èticament reprovable, però ara no parlo d’ètica). Aquesta influència serà també directament proporcional a les persones per les quals representa un referent (no és el mateix el meu cas, que puc ser un referent per un o dos familiars, i para de comptar, que el cas de Richard Stallman). La influència també depèn de la distància entre l’exemple i les idees (no és el mateix que Stallman no sigui conseqüent, que no pas que no ho sigui Miguel de Icaza).

C = a*CP + b*CA + c*CE*N

Normalment, aquesta col·laboració amb l’exemple tendeix a sumar ben poc quan és positiva, però en canvi a restar molt quan és negativa, cosa que obliga molt a les persones amb dimensió pública a ser especialment coherents. Aquesta contribució es pot valorar fins a cert punt. Es podria analitzar la influència sociològica de, per exemple, l’aparició d’una notícia que un defensor del programari lliure no l’utilitza. O es podria fer l’anàlisi de la influència de personatges que realitzen aportacions similars, però transmeten coses substancialment diferents amb el seu exemple. O segurament els que fan anàlisi de xarxes socials podrien aportar molt en aquest punt.

Conclusions

Si una persona com Lessig no és coherent, realment és un factor que influeix molt negativament. Tanmateix, tal i com diu en Mor, la seva contribució activa s’ha de considerar molt més gran. El conjunt de la seva acció seria claríssimament positiva. El cas del TabletPC de Bruce Perens seria el mateix. De la mateixa manera, tots riem fort quan Microsoft utilitza BSD a Hotmail.

Si jo en el meu antic iBook hagués utilitzat programari lliure sobre el meu Mac Os X, en l’estat actual de les coses, segurament hauria contribuït positivament. Una altra cosa és que fes tot el que està en la meva mà (amb una comoditat raonable). Però si el programari lliure acaba quallant i la majoria de la gent comença a utilitzar els diversos sistemes operatius lliures, si jo no he canviat, llavors estic perjudicant. Un exemple d’això seria un usuari de Windows que no instal·la autònomament cap programari lliure, ja que ell està emprant ja programes lliures. També, si jo fos conegut per transmetre la idea del programari lliure, el fet de ser incoherent seria molt perjudicial fent possible que la meva contribució neta fos negativa.

En el fons tot depèn de com valorem l’estat en el que estem. Si “estem fatal” qualsevol cosa ajuda, si no llavors el nostre compromís ha de ser més gran.

A partir d’aquí que cadascú valori èticament què representa “ajudar”. Potser qualsevol ajuda s’ha de valorar positivament. O potser, com que hi ha graus i és tant fàcil ajudar, potser amb ajudar una mica no n’hi ha prou.

Comentari

Amb això no pretenc relativitzar ni dir que no cal renunciar al programari propietari. Passar-se a Linux no significa altra cosa que autoimposar-se renunciar al programari privatiu, ja que la majoria de programes lliures són multiplataforma. Des del punt de vista de la quantitat de programes que vols emprar és doncs sempre una renúncia, perquè poques coses podràs fer que no puguis en un sistema privatiu si totes les eines lliures poden ser compilades en els sistemes privatius. Per sort, quasi sempre la millor integració d’aquestes eines en un sistema com Linux (perquè són les eines naturals que té) ho compensen sobradament.

En la immensa majoria de casos renunciar al programari privatiu no és un impossible, ni tant sols incòmode. Per la majoria de la gent, els sistemes operatius lliures i les eines que contenen són sistemes operatius moderns, còmodes i molt versàtils que els permeten fer tot allò que necessiten d’una manera ràpida, millors en molts casos als seus equivalents privatius.

Ara mateix tinc la sensació que tot el que he escrit és molt “patillero”. Deixem-ho com a divertimento.

Nota: Ja sé que Stallman diria que, encara que no sigui possible utilitzar programari lliure no hem d’utilitzar-ne de privatiu. Jo també penso igual. Una altra cosa és que el meu compromís sigui suficient per fer-ho. Amb tot crec que la meva contribució és positiva.

This entry was posted on Saturday, July 23rd, 2005 at 08:46 and is filed under Programari lliure, Formiguer. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.