Festen
Ahir vaig anar a veure Festen al Romea, espectacle que forma part del Grec. Molts recodareu la pel·lícula danesa original, un Dogma del 1998 que va tenir molt èxit sobre una trobada familiar per celebrar un aniversari en la que tot és una mica accidentat. Aquest plantejament, que normalment seria de comèdia, a Festen en fan un drama.
Es fa una mica estrany veure gent com la Roser Camí, en Carles Canut, la Victòria Pagès, en Mingo Ràfols, en Santi Sans, la Cristina Brondo i tots aquests actors catalans del repartiment, fent de danesos. I és que l’obra respecta els noms dels personatges originals i el context de la història. El xoc més gran és veure com els personatges reaccionen d’aquella manera tant freda a una situació molt tensa… si això passés a qualsevol llar de les nostres latituds qui sap com acabarien!
A la platea hi havia un Àlex Rigola que seguia expressivament l’evolució de l’obra. Però ara seré dolent: què hi feia l’Àlex xerrant a mig passadís durant l’entreacte mentre tothom ja s’havia assegut davant l’imminent represa? No sé si pretenia que el veiéssim, però així va ser! Les bones estones que m’ha fet passar aquest genial creador ja li permetrien la vanitat, si així fos… Per cert, que duu les ulleres de pasta que a mi em falten.
Molt millor la pel·lícula que l’obra, la veritat. Potser és que al teatre m’agrada molt que em sorprenguin i aquí totes les sorpreses estaven en una història que ja coneixia.
Però no deixeu d’anar-hi tampoc! Passareu una bona estona!