Matisos
Estem discutint molts matisos aquests dies. No està malament clarificar les idees però em sembla que moltes vegades donem voltes a interpretacions diverses d’una mateixa frase quan estem essencialment d’acord.
Cultura lliure des de programari privatiu o “cultura lliure” inaccessible des de programari lliure?
Quan en Ricardo Galli diu:
“una cultura libre no se puede construir sobre herramientas privativas”
Certament es una frase que es pot interpretar de maneres diverses. Alguns interpreten que la frase diu alguna cosa així com que “no es pot fer cultura lliure amb eines propietàries”. Així ho feia en Mor en la seva rèplica. En el comentari a aquesta rèplica, en Ricardo suggereix el significat que li volia donar en presentar les famoses 3 capes:
“No es posible tener una cultura libre si las herramientas y formatos para accederla y crearla sólo están al alcance de una minoría de la población”
Tenir eines lliures per accedir y modificar el contingut seria una condició indispensable per parlar de cultura lliure a afegir a les que afecten directament el contingut.
A mi em sembla, i així ho vaig entendre en llegir la frase inicial d’en Ricardo, que l’ús de construir sobre ja dona la pista a que es refereix a un sistema, no a l’anàlisi cas per cas de totes les situacions.
Coherència
Aquesta segona interpretació obre les portes a que s’utilitzi programari privatiu per fer cultura lliure, mentre hi hagi programari lliure que n’interpreti les dades.
Estirant més el fil també obriria les portes a fer cultura lliure amb programari privatiu, sense que es pugui obrir amb programari lliure, si és una qüestió temporal, si és factible que n’hi hagi o està en procés (això seria típic de moments on el programari lliure no admeten totes les característiques d’un format determinat, sinó que ho fan parcialment).
Tot això es pot arribar a admetre, fins a cert punt, entenent-ho com un procés temporal, deixant que les coses flueixin amb facilitat.
Aquí és on la ètica i la coherència de cadascú hauria de jugar un paper determinant.
Ambigüitat
La confusió aquesta, a més de ser una polèmica real, bé abonada pel fet que les formulacions per defensar aquests models sovint contenen una gran ambigüitat. S’argumenta que s’ha d’emprar programari lliure, però les raons adduïdes en el fons demanen utilitzar formats que algun programa lliure pugui obrir. Llegint, per exemple, aquest apunt de Jimmy Wales vaig tenir exactament aquesta sensació.
Programari lliure o estàndards oberts?
Tot això ens porta a un altre matís que ens causa confusions: el que importa és que hi hagi programari lliure per obrir el document, o bé que hi hagi un estàndard obert del format del document?
En el fons ho podríem reformular de la manera següent: necessitem que el programari lliure per poder obrir els documents estigui disponible o en fem prou amb la potencialitat de poder-ho fer (amb tenir tota la informació necessària i poder-la utilitzar per fer el programa lliure que necessitem).
Jo no hi veig una diferència molt gran però m’inclino per la primera, però tampoc no faria fàstics a la segona.
En primer lloc crec que no és indispensable parlar d’estàndards oberts. És suficient amb especificacions públiques i usables, tot i que els estàndards són preferibles, és clar.
En segon lloc, em fa una por terrible la tendència actual a limitar els estàndards amb patents. A més, ja no sé exactament si estàndard obert significa sense patents o no… de tant que es fa servir l’expressió de qualsevol manera.
Crec que està esdevenint un terme tant ambigu que inclús especificacions públiques i usables és més clarament descriptiu del que volem.
A més a més, el programari lliure ja serveix d’explicació i és molt més satisfactori tenir-ho disponible.
Per últim, i com el científic que quadraria la teoria per la seva bellesa, el programari lliure permet la filigrana de les tres capes, sobretot intentar arribar a justificar la capa del maquinari, estant les altres dues cada vegada més consolidades, i és intel·lectualment satisfactori com ho seria una fórmula sense factors de correcció estranys.
July 28th, 2005 at 12:23
Molt més entendor ara.