De tertúlia #4: Obres literàries derivades?
Em sap greu tenir tant poc temps aquests dies per completar el debat. Ara mateix escric això amb un petard al cul. Si queda fatal hi tornaré un altre dia.
La meva resposta a aquesta gent és simple: les lleis actuals de propietat intel·lectual permeten les obres derivades, però molts anys després de la mort de l’autor. Modificar la Íliada és molt ètic. Doncs també és ètic crear obra derivada a partir de Harry Potter.
Jo no el tinc massa clar aquest tema. Però a aquest argument que fas caldria afegir-hi que normalment l’autor necessita aquest plus de defensa de l’identitat mentre la seva obra no es defineix per ella mateixa. Aquest és un argument molt més pragmàtic. Èticament crec que em veig capaç de defensar ambdues postures. El fet no es pot aïllar del moment en el que es produeix.
La Ilíada és una obra ben definida i amb identitat pròpia. Harry Potter també pel seu èxit excepcional es pot considerar com molt influent (i sobretot perquè és infantil), encara que parlem d’entreteniment. Però parlem del llibre Mala Vida, de David Romera, per exemple. Què me’n dius de modificar-ne una frase i publicar-lo? (estic exagerant expressament )
El problema del plagi és important per molts creadors, sobretot quan les seves obres tenen aplicació comercial. Imagina el Juanjo Sáez del que parlava en un post anterior. Ell va fer una campanya per Nike i, posteriorment, la va afusellar la mateixa Nike en una campanya posterior, contractant un dibuixant que afusellava tot el que havia crear Juanjo i era més barat.
En canvi imagino que no li deu fer res que una colla d’amics refaci la samarreta de “modernos a matar” per fer una conya reivindicant la seva crítica.
S’ha de poder distingir quan aquesta modificació aporta alguna cosa des del punt de vista cultural a quan és simplement comercial.
Per mi tot dóna voltes sobre el mateix, digueu-me elitista si voleu. Si parlem d’entreteniment tenim una cosa (i aquí hi ha hòsties i els creadors poden sortir malparats), i aquella cultura que mou la societat una altra.
De tota manera també crec que ara toca demanar la lluna, estem al principi del camí. Ja ens rebaixaran la pomada amb llimonada, no cal que ho fem nosaltres ara.
Nota: No he llegit l’apunt de David de Ugarte. Ostres… vull temps! A veure si demà puc!