Hemos tenido una breve discusión con en el blog de Jmones sobre la posibilidad o no de implementar DRM con software libre, tal como propone Sun. Por supuesto que no, es lo que afirmó Cory Doctorow, aunque Jmones no está del todo convencido.

DRM (…

Per mi en Ricardo comenta perquè creu que el programari deixaria de ser lliure en distribuir-se amb una clau (i les necessitats de fixar una versió) mentre en Cory estava raonant una mica al revés. Deia com es pot petar pel fet que és programari lliure. Les raons que arguïa en Cory em semblen estúpides, i ho repeteixo, perquè són igualment aplicables amb moltíssima facilitat al privatiu, i per tant són dèbils.

La manera d’argumentar d’en Ricardo és molt més intel·ligent, i no la trobo una bajanada, encara que sí excessivament filosòfica, segurament, pel tema que estem tractant.

Si algú ho tanca (ho utilitza lligat a una clau o amb TC) ho converteix en una cosa que no compleix la primera llibertat. Però aquí imagino que parlen de fer la implementació de l’API, no de distribuir implementació + claus.

Però això no vol dir que no tinguis una implementació lliure del DRM.

A banda d’això, l’argument que fa servir en Cory és que el programari lliure es pot recompilar en contraposició al programari privatiu. I jo dic que això no invalida res perquè al programari propietari també es pot fer.

Si jo tingués un motor d’un joc lliure, no serviria de res sense les dades del joc. Si algú fa escenaris i ho distribueix amb el motor lliure del joc però en una versió tancada, binària, que no es pot modificar perquè no volen que ningú faci trampes i acabi el joc abans d’hora. Llavors, què vol dir, que el motor del joc deixa de ser lliure?

En primer lloc, com fas per a tenir claus de un contingut que només et permet llegiir el pdf però no imprimir-lo? (o el mateix, només fer N còpies de un docuemt o música…). Si has de obligar a un usuari de fer servir només un binari en particular –no hi ha cap altre manera–, ja no es programari lliure, per definció de PL (i legal). Impossible.

Explica només una forma que puguis distribuir claus –públiques o privades– amb un contingut o dispositiu físic i que un usuari de programari lliure no sàpiga quina és. O explica una forma que puguis exigir que sigui només un binari en particular (controlat amb el chip TPC, per exemple) i que encara sigui programari lliure. Impossible, de cap manera, fins i tot la primera llibertad ja no es cumpleix.

> Tinc la impressió que no aconsegueixo fer-te arribar el que vull comunicar.

Tic l’impressió que no m’entens els problemes legals, tècnics i étics del PL i el DRM. Per això en Cory té raó quan diu el que diu de “gel calent”…

> L’avantatge del programari lliure seria que jo puc muntar el meu propi sistema baixant-me un programari inútil de per sí (perquè no té claus) i posar-hi les meves.

És una mostra més de perquè es incompatible DRM amb PL.

Si canvies les claus el sistema serveix per a continguts totalment diferents. No veig perquè això vol dir que és incompatible.

Per un altra banda, el maquinari del signatures digitals que inclou el TC es només una part del DRM, aquest maquinari pot tenir qualque bon ús (i.e. protecció a les dades de l’usuari), però això no és “DRM”, no el que diu que oferèix Sun. Més info: http://www.schneier.com/blog/archives/2005/08/trusted_computi.html

Ho sé, però si DRM amb TC ja és com protegir 1.000.000 d’euros amb un candau, sense TC seria com deixar-los darrera uns arbustos i esperar que ningú els trobi.

Tinc la impressió que no aconsegueixo fer-te arribar el que vull comunicar.

És una mostra més de perquè es incompatible DRM amb PL.

Per un altra banda, el maquinari del signatures digitals que inclou el TC es només una part del DRM, aquest maquinari pot tenir qualque bon ús (i.e. protecció a les dades de l’usuari), però això no és “DRM”, no el que diu que oferèix Sun. Més info: http://www.schneier.com/blog/archives/2005/08/trusted_computi.html

There has never, ever been a DRM implementation that was intended to be user-modifiable. There can’t be. It’s like trying to make “dry water” or “hot ice.” DRM is supposed to keep users from manipulating their players.

Això és veritat, però també és veritat que és facilíssim fer-ho. No és com afegir una opció nova a un programa, és simplement deshabilitar una comparació o alguna cosa per l’estil. És fàcil, i es demostra amb el contraexemple (que hi ha casos).

Open source is supposed to encourage users to manipulate and modify their players. They are utterly incompatible.

Bé, això no és diferent del cas anterior.

Si unim Trusted Computing a això, doncs també pots signar una compilació d’un programa lliure que saps que té les característiques habilitades i afegir llavors la clau. L’avantatge del programari lliure seria que jo puc muntar el meu propi sistema baixant-me un programari inútil de per sí (perquè no té claus) i posar-hi les meves.

Que digui tot això no vol dir que hi estigui a favor eh! El DRM em resulta un problema interessant i prou.

Entenc perfectament el problema. Només dic que el fet que el projecte sigui lliure no vol dir que te’l puguis descarregar amb les claus per utilitzar-lo. I per distribuir les claus és ben possible que hagis de signar un document que digui que el teu programari complirà les condicions que exigeixen.

Dic també que una modificació d’aquest estil és tant costosa amb programari lliure com propietari. I ho recolzo dient que amb programari propietari ja distribueixen a l’eMule versions del Windows Media Player amb el DRM petat.

Si no hi ha l’obligació legal de que es respectin les restriccions del DRM llavors no entenc perquè no és possible que apareguin productors de programari privatiu que facin reproductors que també es saltin a la torera tot això.

I si hi ha l’obligació legal, no entenc perquè tothom en el programari propietari la respectaria i en el lliure no.

Però potser em perdo alguna cosa…