Aquest estiu vaig recuperar la meva relació amb el mar, al que havia dedicat tots els meus estius de petit, i que tant oblidat tenia darrerament.

Avui (ahir si feu cas a la data d’aquest apunt) he fet el mateix amb el bosc. De petit sempre anava a buscar bolets. De més gran també m’agradava anar-hi en moto o en bicicleta. Després em va agafar per caminar-hi. Però ara feia un temps que no hi anava massa.

Avui he fet de gironí (una altra faceta que deixo una mica oblidada de tant en tant) i m’he proposat fer la típica excursió que tothom aquí fa en algun moment o altre: anar “als Àngels” (el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels).

Com que tenia dinar familiar, i em tocava fer els postres (i em permeto un incís per comunicar al mestre de la recepta que l’èxit ha estat rotund) he hagut de deixar la passejada a mitges, però n’hi ha hagut prou amb pujar a Sant Miquel i arribar a la Carretera dels Àngels. Ja ho acabaré un altre dia.

Havent dinat, tornem-hi. A buscar bolets. I mira que ens ho han posat difícil, vinga a ploure! I el sotabosc completament mullat. Però això no ens ha impedit tornar xops, bruts de fang i amb uns quants siurenys.

Ja no sé amb quin element em toca reconciliar-me ara. Porto l’aigua i la terra… em falta el vent i el foc…. mmmm… De petit havia volat avions teledirigits… mmm… i m’agradava moltíssim tirar petards, inclús feia pólvora i tot! Ambdues coses les tinc oblidades. Qui sap, potser hauria de recuperar-les, no?

This entry was posted on Monday, September 26th, 2005 at 00:07 and is filed under Petites coses, Formiguer. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.