Ja fa una colla d’anys que visc a la Vila de Gràcia, i no havia anat mai al LEM. Aquest dijous vaig posar punt i final a aquesta tradició a l’inauguració l’edició d’enguany. Ara trobo a faltar, retrospectivament, totes aquelles edicions que no vaig conèixer o a les que no vaig poder assistir.

Un cop aplicat el betum, només passava perque hi vaig constatar un comentari que en Pere em va fer fa uns quants anys. El mòbil matarà el rellotge del canell, deia.

Doncs, efectivament, dijous passat, les reines prochaines, fantàstiques elles, demanaven l’hora al públic. Ningú va poder-los-la donar. Tots els mòbils estaven apagats.

I per què no la deien als qui els sonava a cada quart? Devien estar massa ocupats recitant el “tierra trágame”.

Aquest matí repeteixo. He de recuperar tots aquests anys.

This entry was posted on Sunday, October 8th, 2006 at 10:12 and is filed under Ximpleries, Música, Petites coses. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.