Baltasar de la Manxa
En aquests temps de crisi financera ens queixem que la Generalitat de Catalunya no fa gaire res per pal·liar-ne les causes ni tan sols els efectes. El senyor Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge, per desmentir aquesta gran veritat, amenaça una altra vegada amb actuar. El dimecres passat la premsa ens feia arribar l’anunci del conseller de comprar habitatges a les promotores per després revendre-les com a habitatge protegit. Una cosa així com VPO a posteriori.
Baltasar posa així en evidència la manca total d’acció del govern. Mancat d’una directiva d’acció clara des de qui pugui articular una resposta a la crisi (Montilla o Castells) ha decidit actuar pel seu compte circumscrivint-se a la seva petita parcel·la. Ho fa a més amb un límit ridícul de 500 habitatges. Com en el tema del trasvassament, torna a pensar en petit. A la primavera buscava treure aigua del Segre perquè l’Ebre - que finalment era la única solució tècnicament viable - era tabú. Si un polític no es pot treure aquesta cotilla és que és un funcionari. Un funcionari proactiu, això sí. Sort en tenim però, que sinó potser la faria grossa.
Es gastaran 75 milions d’euros i exigiran que els facin rebaixes d’un 50%, pel que es preveu que el preu mitjà de compra per part de la Generalitat sigui de 150.000. Si al mercat hi hagués habitatge a aquest preu segur que es vendria. Amb crisi o sense! I per què les promotores poden voler vendre al 50% a la Generalitat si no ho fan al mercat? Com que això és un mercat especial, el mercat general no baixa tant de preu, aconsegueixen el finançament ràpid que necessiten i no perden tants diners en futures promocions. No entenc un borrall d’economia, però a mi em sembla la millor manera d’aconseguir que els preus del mercat no baixin.
En Baltasar ha decidit que, com que les constructores estan malament, se les ha d’ajudar. I per què a les constructores i no a la resta, que - llevat de la banca - no tenen culpa de res? És que no feia temps que es parlava de bombolla i que havia d’esclatar? Ara els salvarem el cul? Aquests diners - 75 milions d’euros - que es vol gastar en això no serviran perquè no es generi més atur per la senzilla raó que no generarà més demanda, només la desplaçaran. Adoptem accions locals descoordinades a problemes globalitzats (us sona?). Si les promotores resulta que operen a nivell espanyol, principalment, acabem posant tiretes catalanes a ferides obertes. Molt quixotesc tot plegat.
Si aquesta mesura només serveix per desplaçar la demanda, els deu fer molta gràcia a tothom que vol vendre habitatges de segona mà, que es resisteixen a acceptar que els preus han baixat i que veuen que les constructores ja fan elles soles rebaixes espectaculars per salvar el cul! I aquí hi ha moltes persones que se’ls fa massa costa amunt la hipoteca, parelles que es separen o gent que, simplement, vol canviar de residència.
La notícia afirma que el representant de les Caixes Catalanes s’ha compromès a donar els crèdits necessaris. De fet això és la única cosa important de tota la notícia. Més li valdria a en Baltasar tenir en compte que, ara mateix, i encara que baixés un 50% l’habitatge, el problema que tenen els ciutadans per comprar habitatge és que cap banc els fa una hipoteca! I això els fot una gràcia a tots els amics i amigues que s’han fet un “compte habitatge”.
Tot això, a sobre, és un projecte que s’està acabant de preparar. Quina irresponsabilitat anunciar-lo amb finalitats propagandístiques tant abans de la seva presentació definitiva. Alguna promotora haurà decidit no abaixar preus encara per acollir-se a aquesta proposta! Algun comprador haurà decidit no comprar per acollir-se a aquesta proposta! Algun banc haurà decidit no concedir algun crèdit perquè s’ha compromès a fer unes quantes hipoteques escombraries amb aquest pla que ja els satura el límit per no baixar en les agències de ràtings! Anunciar sense actuar és una irresponsabilitat.
Si no es pot comprar s’haurà de llogar. Avui La Vanguardia informa d’una pujada molt important dels lloguers. Això, senyor Baltasar, és el que l’hauria d’estar preocupant. Això també es circumscriu a la seva petita parcel·la d’acció. No serà que no es puguin fer coses amb la quantitat d’habitatges buits que hi ha per vendre!