Publicacions del Parlament 2.0
Veig en Jaume em demana com faria de més bon accés les publicacions del Parlament 2.0. A la vegada la televisió recita un CSI que no m’interessa. Aprofitaré l’oportunitat, heus aquí algunes idees ràpides:
1.- Cada element d’un procediment o d’una tramitació hauria d’anar relacionat hipertextualment: les propostes de resolució amb el diari del ple o de les comissions, amb el vídeo o extracte, amb les esmenes, etc… Cal poder seguir tot un tema sense consultar tota la documentació.
Per fer-ho 2.0 podem afegir la possibilitat de comentar cadascun dels elements i que servís de catalitzador per accions ciutadanes.
2.- En quant a les preguntes i respostes s’haurien de publicar com dius. Es poden buscar moltes maneres de presentar la informació. La clau és classificar i presentar també la informació temporal.
Podria ser una successió temporal de preguntes/resposta classificades per tema. Amb un sistema per buscar preguntes similars. També s’hauria de poder buscar per persones, departaments, … o afegir una representació en forma de calendari.
Aquesta part també seria susceptible a ser comentat i a afegir tags. Cada pregunta hauria de poder ser accessible amb una pàgina per així poder-la enllaçar en comentaris a d’altres webs.
3.- En quant al diari del ple i diari de comissions el que faria és publicar simultàniament el vídeo amb la transcripció corresponent. Així es té a la vegada el format audiovisual, on s’aprecien les subtileses, un format textual que es pot cercar des dels cercadors i que a més és accessible.
Aquí també la clau seria que es pogués incloure els vídeos en terceres webs. Algú ho ha comentat abans crec. Seria convenient, a més, que es pogués fer un extracte d’una part. És a dir que puguis incloure del minut 2:32 al 4:12 al teu blog. El reproductor hauria d’oferir les transcripcions escrites també.
A banda d’això, possiblement podrien organitzar-se millor per temes, o amb tags de paraules clau.
4.- S’haurien de tractar de forma especial els projectes de llei, dictàmens, esmenes i lleis. Es podria plantejar un sistema per crear debat sobre els projectes de llei, per mostrar les esmenes de manera molt gràfica (tipus diff a banda i banda). S’hauria també d’hiperenllaçar tot el corpus legal més rellevant per a cada una: lleis de base espanyoles, directives europees, lleis anteriors en cas de modificació, etc.
Això ja comença a semblar una consultoria i al primer CSI ja fa una bona estona que han descobert l’assassina. A més, els problemes tècnics a mi no em semblen ni del lluny els principals. La tècnica surt fàcilment. Pensar-se que tot es soluciona “picant codi” o dissenyant plaques és el típic error que em trobo cada dia a la feina. Hi ha molt més al darrera.
Els problemes són els interessos que hi ha en polítics i mitjans. No hi ha voluntat. La classe política no té incentius per afavorir la participació. Hem de preguntar-nos sempre el perquè algú fa alguna cosa. A tots els interessa posar l’atenció en determinats temes i que la informació estigui a l’abast de tothom de manera coherent no els ajuda als seus interessos. Per això ens ho llencen així tot “en cru” i així ens saturem. Es dediquen a maximitzar la informació a la que tenen accés els ciutadans sense maximitzar els ciutadans que accedeixen a la informació. Un dia parlaré de mètriques! Sempre interessades i errònies.
Si els mitjans volguessin enllaçar ara els diaris de sessions quan fan referència als plens ja ho farien (ja hi són). La solució no és posar tota la informació a l’abast del ciutadà (això ja ho tenim) sinó classificar-la i filtrar-la de manera adequada (i no com ara).
Els ciutadans ens dediquem a tirar endavant el país amb les nostres feines, empreses i les nostres històries. De vegades, quan no ens agrada el CSI, dediquem uns minuts a la cosa pública. Però només ens falta haver de dedicar tant de temps a destriar informació!