Amb tants aspirants a escriptor escriptors amateurs blocaires, segur que a uns quants els interessa el nou espai (físic) pels amants de les lletres que han obert uns amics a Barcelona. Molta sort!

Em sap greu tenir tant poc temps aquests dies per completar el debat. Ara mateix escric això amb un petard al cul. Si queda fatal hi tornaré un altre dia.
Pere, dius:

La meva resposta a aquesta gent és simple: les lleis actuals de propietat intel·lectual permeten les obres derivades, però molts anys després de la […]

A Elástico enceten una sèrie d’apunts que porten per títol ¿Se puede luchar por la cultura libre con software propietario?. Llegint el primer, de Cory Doctorow, veig que diu:

Si los defensores del software libre se escandalizan porque referentes importantes de este movimiento utilizan software que no es libre, quizás una táctica más productiva que atacarlos […]

Estem discutint molts matisos aquests dies. No està malament clarificar les idees però em sembla que moltes vegades donem voltes a interpretacions diverses d’una mateixa frase quan estem essencialment d’acord.
Cultura lliure des de programari privatiu o “cultura lliure” inaccessible des de programari lliure?
Quan en Ricardo Galli diu:

“una cultura libre no se puede construir sobre […]

Trobo molt curiós trobar-me gent que tingui molt clar el tema de la cultura lliure, però no el programari lliure.
Em fa molta gràcia precisament perquè a mi em succeeix al contrari. El programari lliure té uns arguments consolidats de tipus ètic des de fa molts anys, que tenen unes conseqüències pràctiques tant grans que hi […]

Als modernos de pell fina que aquests dies tant s’exalten: compreu-vos Viviendo del Cuento, de Juanjo Sáez. Una selecció del que publica al .H.
Aquest dibuixant diu coses molt lúcides. Per exemple, en aquesta entrevista diu una veritat com un temple aplicable als modernos, als fashionistes i als seguidors del programari lliure.

-¿Te consideras un cronista de […]

Ahir vaig anar a veure Festen al Romea, espectacle que forma part del Grec. Molts recodareu la pel·lícula danesa original, un Dogma del 1998 que va tenir molt èxit sobre una trobada familiar per celebrar un aniversari en la que tot és una mica accidentat. Aquest plantejament, que normalment seria de comèdia, a Festen en […]

Us recordeu de el gen lelo de la Carrie? No sé si algú va trobar alguna cosa rara al text de Stephen King… En aquesta segona part, simplement us incloc algunes definicions, perquè jutgeu per vosaltres mateixos. Les vaig escriure un dia estant offline i sembla mentida com depenem ara mateix de la Wikipedia i […]

Vinc indignat pel pobríssim nivell de la xerrada d’avui al Copyfight i ho explico ràpidament perquè quasi que em fa vergonya haver-lo promocionat com he fet en el meu post anterior. Espero que sigui només avui. Venia carregat de dubtes per plantejar i només fan demagògia. La taula unànime. Ningú que tingui una postura matitzada […]

No… sóc massa vergonyós per contestar-ne un ara. És només que no sabia que aquest tipus de preguntes. per conèixer la persona darrera un personatge, es deia així. Ho vaig descobrir tot just ahir.
Després vaig saber que no és que l’hagués fet Marcel Proust, sinó que en va contestar un als 13 anys i un […]

Em criden l’atenció sobre un passatge de Carrie, de Stephen King, el Rei del terror. En la traducció al castellà de Gregorio Vlastelica, el fragment, situat quasi al final de la primera part, diu així:

Actualmente, casi todo el mundo está de acuerdo con que el fenómeno de la telecinesia tiene caracteres genéticos recesivos. Pero es […]

La setmana passada vaig anar al cine a veure Querelle, el darrer film de Rainer Werner Fassbinder abans que morís de sobredosi. Una setmana després d’haver-la vist, i després d’haver-ne parlat amb algunes persones, encara no estic segur d’haver entès res.
La pel·lícula té una estètica molt especial, tota d’estudi, amb uns colors molt marcats, […]

Leyendo La ciencia es bella y poderosa pero no completa en el blog de Pere me acuerdo de como me gustó leer las conferencias en las que William James presentó lo que sería denominado pragmatismo, escuela filosófica de la que no voy a entrar a valorar sus métodos, formulación o epistemología, porqué no soy competente […]

El plural en su más forzado uso encabeza este espacio. Martes y miércoles fueron en efecto días de cine, por contraste con el yermo cinematográfico de las semanas recientes.
Y aunque en esta bitácora no ha hecho su aparición la ignominiosa presencia de la publicidad vds. seguramente encontrarán cosas mejores que hacer que esperar sentados a […]

Avui estava rient amb el famós sketch dels Monty Python Dead Parrot en el que entra en Mr. Praline, John Cleese, a una botiga d’animals amb un lloro mort, per queixar-se al botiguer, Michael Palin, que es fa el longuis. De mica en mica es va escalfant la cosa i el client acaba cridant:

‘E’s not […]

Avui mateix deia que al bloc escric espontàniament i que moltes coses de les que quedarà constància per sempre més en alguna cinta de backup ni tan sols hi estic d’acord.
Doncs bé, això no és ben bé la mateixa cosa, però després de rajar del BAFF pel seu acomplexament amb l’idioma resulta que vaig […]

La pitjor idea mai concebuda, el pitjor guió mai escrit per dur-la a la pràctica, el pitjor dialoguista per posar-hi paraules, el pitjor storyboard mai dibuixat ni storyboard ni guió tècnic a mà, el pitjors actors que mai se’ls va passar pel cap provar-ho mentre feien de cambrers o coses pitjors, el productor més burro […]

S’acosta el 7th Barcelona Asian Film Festival, així en anglès, ineludible pels moderno wannabees rumbo a Moxma, donde todos son guapos y felices… Està tant en la cresta de la ola, és tant cool, trendy and stylish, tant superfashion que el personal són tots voluntaris que dominen els ideogrames i passen de llengües provincianes. […]

Ahir concert/homenatge a l’Ovidi Montllor, deu anys fa ja que es va morir. És el segon cop que veig Deu catalans i un rus, el primer a la sala La Planeta de Girona i aquest, organitzat per l’Ateneu 24 de juny, al Centre Cívic Sant Narcís.
Abans de res, jo l’Ovidi no el coneixia massa fins […]

Acabem de tornar amb en Martí de veure en McCoy Tyner Trio pel festival de Jazz de Terrassa a la Nova Jazz Cava…. brutal… no hi ha paraules. Ja em perdonareu si tot això que explico sembla que estigui escrit ben tard de matinada i amb un cansament més que considerable: de fet és el […]